Data
Avui
De
Diana
Per a
Creadors amb milers de seguidors, però sense comunitat pròpia

Assumpte

Hi ha un grup de persones de la teva audiència que vol pagar per estar més a prop teu.

Hola.

Si estàs llegint això, és molt probable que faci anys que crees contingut.

Tens més de 100.000 persones mirant els teus vídeos, llegint les teves publicacions i fent “m’agrada”.

Et comenten, et fan preguntes, t’escriuen en privat per donar-te les gràcies o explicar-te coses.

I hi ha una veueta que et diu que aquí hi podria haver alguna cosa més.

Tens raó.

Dins d’aquesta massa de seguidors hi ha un grup silenciós que no vol més contingut en obert. Vol més de tu.

I si no l’hi dones tu, acabarà trobant-ho a la comunitat d’una altra persona.

Les xarxes socials estan molt bé per arribar a gent a qui interessa el que fas. D’això no hi ha dubte.

Però tenen un inconvenient: la relació va en una sola direcció. Tu publiques, la gent comenta, i ningú no es coneix.

En una comunitat pròpia, això canvia.

Deixen de ser un comentari més entre centenars.

Tenen nom, es reconeixen entre si i saben que són en un lloc on no hi és tothom.

A les xarxes

Et segueixen milers de persones, però no es coneixen entre elles.

A la teva comunitat

Es coneixen entre ells, s'ajuden i s'hi queden.

Pensa en una persona concreta de la teva audiència.

Fa temps que et segueix. Veu el que publiques, ho desa i prova el que expliques.

Però ho fa pel seu compte. Els dubtes se’ls queda, i els avenços no té amb qui compartir-los.

Un dia entra a la teva comunitat i hi escriu la seva primera pregunta.

Al cap de mitja hora li han respost tres persones que han passat pel mateix.

Al cap d’un mes comparteix els seus avenços sense vergonya. Al cap de tres mesos, és qui respon a qui acaba d’arribar.

Hi va entrar perquè li interessava el que fas.

S’hi queda per les persones que hi ha conegut.

Són relacions que, en el seu dia a dia, li hauria costat moltíssim trobar.

O que probablement no hauria trobat mai.

Fixa’t en un detall d’aquesta història.

Qui respon la pregunta no ets tu. Són altres persones de la comunitat.

Perquè això funcioni no cal que publiquis més, ni que preparis contingut exclusiu cada setmana.

En una comunitat ben plantejada, bona part del valor l’aporten els seus membres: comparteixen el que fan, s’ajuden i s’animen.

A més, pot ser una font d’ingressos recurrents per a tu, tant si ja vens alguna cosa com si no.

Ingressos que arriben cada mes, d’una comunitat que continua viva encara que un dia no publiquis res.

Si t’encantaria tenir una cosa així, però no veus d’on treure el temps per muntar-la, organitzar reptes i estar pendent que funcioni…

Aquesta part la faig jo.

La meva proposta és ajudar-te a dissenyar aquest espai, posar-lo en marxa i ocupar-me de bona part de la gestió.

Ho fem en tres passos.

  1. 1

    Dissenyar el model

    Pensem com s’estructurarà, quin contingut ha de tenir i què farà que la gent s’hi vulgui quedar.

  2. 2

    Posar-lo en marxa

    Munto la plataforma i tota l’estructura interna, perquè cada persona que hi entri s’ho trobi tot a punt i funcionant. Després, la llancem a la teva audiència.

  3. 3

    Gestionar-lo amb tu

    Veig què agrada més i què no tant, detecto noves oportunitats i ajusto el que calgui. Així, dia a dia, fem una comunitat millor.

I com cobro?

Tu ja has reunit la gent i has aconseguit que confiï en tu. Jo converteixo aquesta confiança en un espai propi que perduri i et doni ingressos cada mes.

La meva part surt d'aquests ingressos: començo a cobrar quan tu comences a cobrar. Així, totes dues parts volem el mateix: que funcioni.

I si la teva audiència no està disposada a pagar?

Ho veiem abans de començar. Primer estudiem la teva audiència i, si no hi ha una oportunitat real, t’ho dic.

Si et ve de gust tenir un lloc propi per a la teva gent, que no depengui d’Instagram ni de YouTube, parlem.

Si alguna cosa del que t’explico en aquesta carta t’ha despertat la curiositat, escriu-me. Digues-me qui ets i t’envio un vídeo breu amb exemples de comunitats que ja funcionen molt bé i com ho imagino en el teu cas.

Ens llegim, Diana
La Diana llegint una revista en una taula, al costat d’una paret de terracota il·luminada pel sol

PD. Escriure’m no et compromet a res. Si veig que la teva audiència encara no està preparada per a una comunitat de pagament, t’ho diré amb la mateixa sinceritat.

Busco col·laborar amb creadors que comparteixen el que saben i ajuden altres persones a descobrir de què són capaces.

No seràs un conillet d’índies. Fa més de 20 anys que m’hi dedico.

Si alguna cosa del que has llegit t’interessa, quan parlem et donaré exemples i noms de projectes en què he participat.